El segon dia del nostre viatget per terres basques ha transcorregut per la costa est del País Basc. El campament base de tots aquests dies és Donosti i des d’aquí ens hem dirigit cap a Biarritz (per autopista menys de 40 minuts – A8), que serà el punt més oriental del nostre viatge de Setmana Santa. Des de Biarritz fins el campament base hem anat per la nacional, el que permet anar per unes carreteres bellíssimes i anar entrant poble a poble i anar parant en aquells que ens agradin més. Nosaltres hem decidit parar a Hondarribia/Fuenterrabia i a Pasai Donibane/Pasajes de San Juan i finalment donar una volteta per Donosti/San Sebastián.
Biarritz té una clara estructura de ciutat francesa, però amb tocs bascs. Segons ens expliquen a l’estiu la ciutat és un formiguer i només és recomenable entrar a la ciutat si tens una bona dosi de paciència. En canvi, avui, no hem tingut cap mena de problema per entrar a la ciutat.
Biarritz viu de cara al mar. La seva esplendor va arribar al s. XIX, gràcies a les recomanacions que feien els metges, considerant les seves aigües terapèutiques. Fins i tot l’emperatriu Eugenia -dona de Napoleón III- va fer construir-se un palau, que avui dia és l’Hotel du Palais, situat al final del bonic passeig que voreja tota la platja.
És interessant fer l’anada fins al far pel passeig marítim i després tornar pels carrers interiors, ja que així podreu veure, primer la bonica platja de Biarritz i després les fastuoses mansions (algunes tètriques i abandonades) de la vila francesa.
Un cop vist Biarritz (visita recomenable) hem anat cap a Hondarribia/Fuenterrabia on hem dinat. Aquesta ciutat està al marge esquerre del riu Bidasoa i fa frontera amb Hendaya (França). És una bonica ciutat amb un llarg passeig marítim i amb poca platja. D’aquesta ciutat us parlarem sobretot del Restaurant Ramón Roteta, on per una bona quantitat d’euros (no baixareu de 60€ per persona) us atendrà el mateix Ramón Roteta i us prepararà uns menjars fabulosos! Sobre una puntuació de 5, tindria un 4,5!!!
També és imprescindible donar un passeig pel casc antic i poder veure les construccions clàssiques de l’arquitectura civil basca.
El final de l’excursió d’avui ha estat inimaginablement fantàstic. Les fotografies que veureu no reflexen la bellesa absoluta d’aquest racó que la naturalesa ha creat. Sens dubte Pasai Donibane és un dels racons més bells que he vist mai. El poble és molt petit, té un sol carrer i dos semàfors. És imprescindible deixar el cotxe a l’entrada del poble en un dels aparcaments públics habilitats. Dirigiu-vos cap a la plaça del poble i passareu per davant de la casa que durant una época va ser la de Victor Hugo. Si teniu la sort que el sol estigui present, no perdeu l’oportunitat de seure a la plaça i contemplar, no només la seva bellesa, sino també les pancartes reivindicatives referents a l’alliberament del poble basc. No deixeu l’únic camí del poble, que una mica més enllà es convertirà en camí de ronda i arribareu a gaudir de vistes increibles que mai més podreu oblidar.
Demà seguim!
Filed under: País Basc | Etiquetat: Biarritz, Fuenterrabía, Hondarribia, País Basc, Pasai Donibane, Pasaje de San Juan | Deixa un Comentari »
