Seguim amb el viatge per Europa

Amb el bon ritme de post que vaig agafar la primera quincena d’agost i ara,…, poca cosa es pot fer si el treball ens desborda i els moments de relax tens el cap obtús i amb les neuros grises. Així que benvolguts lectors desconeguts, perdoneu per la meva mandra alhora de dirigir-vos paraules agradables i comentaris dels llocs en els que estem, hem estat o tenim intenció d’anar.

Avui només us penjaré una taula. On queden reflexades cada una de les ciutats, pobles i poblets que vàrem visitar durant les nostres magnífiques vacances, sens dubte, i de moment, les millors de la meva vida.

Nº d’etapa	Ciutats Visitades	Estat
1	Sant Rémy de Provence	França
	Baux de Provence	França
	Arles	França
2	Cannes	França
	Niça	França
	Sospel	França
3	Monte-Carlo	Mónaco
	Portifino	Itàlia
	Carrara	Itàlia
	Luca	Itàlia
4	Pisa	Itàlia
	Perùgia	Itàlia
	Sant Angelo in Pontano	Itàlia
5	Macerata	Itàlia
	Jesi	Itàlia
6	Servigliano	Itàlia
7	Ascoli Piceno	Itàlia
8	Penna San Giovanni	Itàlia
	San Ginesio	Itàlia
9	Sirolo	Itàlia
	Numana	Itàlia
	Monte Conero	Itàlia
	Urbino	Itàlia
10	Villa	Itàlia
11	Bolonia	Itàlia
	Ferrara	Itàlia
	Pàdova	Itàlia
12	Verona	Itàlia
	Milan	Itàlia
	Vic-des-prés	França
13	Mersault	França
	Pommard	França
	Beaune	França
14	Bligny-sur-Ouche	França
	Ruta per la Borgoña	França
	Font del Senna	França
15	Ruta fins campament base	Espanya

Així és, en 15 dies i amb 5.553 km a les esquenes es pot visitar tot això, fins i tot més!

Canvi de capçalera – Naixement del riu Sena

Després de 5 dies amb la capçalera on haviem retallat una placa -podriem dir- curiosa, on apareixia una referència a Victor Manuel III i al Duce Mussolini, ara hem fet un retall d’una fotografia que vàrem fer a les fonts del Senna.

No és una broma, aquest punt negra que veieu, és des d’on brolla el grandíssim i romàntic Sena. Resulta que el riu no neix d’unes fonts espectaulars, amb cascades i salts d’aigua, sinó que es tracta d’un riu que brolla del terra, d’unes cavernes, des de l’interior de la terra, és a dir, el Sena neix al revés de com ens podriem imaginar, d’unes aigües subterrànies.

Així doncs, passem pàgina de les capçaleres “polítiques”. Després del Partito de la Refundazzioni Comunista i del Duce i tornem a la tònica paissatgística o de detall, ja veurem cap a on ens dirigim en un futur. Depenent del camí de les nostres aventures i de les fotografies fetes les capçaleres variaran.

Salut!

Retorn al campament base – Reflexions del Viatge per Europa

Hola amics,

De nou amb conexió. Així doncs, ens podem tornar a posar en contacte amb vosaltres i tornar-vos a explicar les nostres aventures.

El nostre primer viatge en cotxe per Europa ha finalitzat. La reflexió sobre el mateix ha de ser llarga i profunda, però aquest no és el lloc -postejo des d’un bar- ni el moment, ja que encara hem d’interioritzar moltíssims indrets i moments que ens han causat molt bona, bona o nefasta impressió.

Han estat 5.553km i 297 litres de gasoil en 15 dies de rutes per Europa. Del nostre campament base cap a la regió italiana de Le Marche -passant per la Provença i la Costa Blava- i des d’italia cap a la Borgoña, a un petit poblet aprop de Dijon -passant per Padova, Verona, Milan i el túnel del Montblanc-.

Com en tots els bons viatges, unes coses planejades i la resta improvitzades. No hi pensavem pas anar a la Borgoña, però aquelles coses que passen, uns amics tenien llogada una caseta i els hi sobraven llits i no vàrem trigar massa en decidir-nos emprendre el camí, encara que ens separaven més de 1.000km.

Sensacions màgiques i inoblidables que seguirem compartint amb tots vosaltres.

Salut.

Etapa 10 – Viatge per Europa

Pizza i comiat. Última nit en aquesta fantàstica i meravellosa “villa”. Quan tornem al campament base us penjaré un “especial villa”, perquè aquesta casa és increible. Un lloc fantàstic on us recomano aferrissadament passar una setmana.

La conversa avui, com cada dia, després del sopar, s’allarga i s’exten i es va parlant del bé i del mal. De les diferències i de les similituds entre aquest i l’altre personatge conegut.

De fet, no hi ha res millor que viure aquests moments per adonar-se’n de la grandesa de la vida.

Gràcies als tres per otorgar-me tants plaers en tants instants diferents.

Salut!

P.D.: el viatge no acaba aquí, però no sé quan podrem tornar a escriure, ja que els propers dies em penso que no tindrem conexió.

Etapa 9 – Viatge per Europa

Primera i única sortida on hem estat tot el dia fora de la “villa”. Encetem el matí direcció a la Costa Adriàtica. Com que un altre dia vàrem passar per l’autopista Bologna-Pescara, ja sabem que la Costa Adriàtica italiana no destaca per la seva bellesa. Es tracta d’una costa de més d’un centenar de quilómetres, sense cales, només sorra-pedra i sorra-pedra, molt semblant al que podem trobar a la Costa Daurada. Un seguit de Cambrils i Calafells per tota la costa.

Però hi ha una excepció, el Monte Conero. Una muntanyeta situada a pocs quilómetres al sud de la capital de la regió, Ancona.

No podem dir que la platja sigui el fort d’aquestes contrades. En la següent foto podeu veure una perspectiva de la llarga Costa Adriàtica italiana.

Aquesta última foto, està feta des del cap damunt del Monte Conero, visita obligada si veniu a les platges d’aquesta zona. Les més maques, segons ens han dit són les de Sirolo i Numana.

Nosaltres no vam perdre més de trenta minuts en aquest indret. No ens esperàvem gaire cosa més, però potser si que ens haguéssim fet un banyet al Mar Adriàtic, però l’aglomeració de gent era tan i tan gran que la previsió de ruta del dia va canviar i tornàrem a entrar al cotxe i a fer uns quants quilómetres més per tal d’arribar a Urbino, la ciutat més increible de la regió de Le Marche.

Arribàrem més enllà de les quatre de la tarde, sense dinar, així que el primer que buscàrem va ser algun lloc que ens dongués alguna cosa per endrapar. Alhora, plovia una mica, així que vàrem reposar una estona fins que les gotes, incessants durant tot el viatge d’anada a Urbino, es van esbair i ens van deixar un dia poc calurós, fantàstic per visitar la ciutat emmurallada.

A Urbino, va nèixer el grandíssim Rafael, que juntament amb Miquel Àngel i Leonardo da Vincci són considerats els grans pintors del Renaixament. La que es considera la casa on va nèixer -foto anterior- s’ha convertit en un museu, al qual i mitjançant el pagament previ de tres euros es pot accedir. Nosaltres, seguint la nostra premisa de pagar poc per visitar coses, no vàrem acceptar pagar, així que només us podem dir que les fotografies que tenien penjades en la sala d’entrada no ens donaven a entendre que fos una visita obligada, vers el contrari, es veia bastant carrincló.

Tota la Regió de Le Marche és humida, plena de turons, d’arbres i de camps de conreu i vinya situats en els mateixos turons, el que fa que les màquines de conreu, els tractors, no tinguin rodes, sinó el denominat sistema tanc, és a dir, aquelles corretges de ferro gegants que fan que el tractor pugui pujar  i baixar grans pendents sense perill de volcar. La humitat de la regió i la tipologia de sòl, fa que en la regió es produeixin moltes trufes, tant blanques com negres. A Urbino, ens van obsequiar amb un petit tast exquisit. Sempre m’enrecordaré d’aquest gust intens i suculent dins de la meva boca.

La ciutat es bellíssima. Tan sols passejar per ella sense fer cap visita monumental ja té un valor incalculable. De moment, juntament amb Lucca, són les dos grans ciutats monumentals-històriques d’aquest viatge. Però Urbino té gran quantitat d’esglèsies i palaus, dins dels quals us vull destacar el Palazzio Ducale, el palau renaixentista més increible que he vist mai.

La visita al Palazzio Ducale és totalment gratuïta i, alhora, alberga una gran col·lecció de peces clàssiques com monedes, inscripcions sepulcrals cristianes, tant en llatí com en grec i d’altres andròmines de l’época romana.

El palau del s. XV el va fer construir Federico II de Montefeltro i és la visita més recomenable de la ciutat.

Una recomanació, el Duoma, d’estil neoclàssic, és lleig amb ganes. Arriba a la categoria d’horrible, així que, encara estant tocant al Palazzio Ducale, podeu passar olímpicament de la seva visita.

Salut!

Etapa 8 – Viatge per Europa

Un altro giorno fantastico a trascorso. Una mattina lussuosa di sole e piscina.

Però això no va ser-ho tot en la jornada d’ahir, ni molt menys, les tardes, encara les aprofitem d’alló més. Fent excursions cap aquí i cap allà. I ahir, no podia ser d’un altre manera. Així que vàrem agafar el cotxe i ens decidirem per visitar un parell dels pobles que es situen a dalt de tot d’algún dels turons azzurros que ens rodegen.

Començàrem per Penna San Giovani, una vila empinada, amb carrerons d’una pendent considerable. Cuidadíssim. Amb la típica arquitectura de la comarca, on l’0bra vista en edificis no gaire elevats és la tònica i on tots els carrers estan adoquinats.

D’aquest poblet ens va impressionar el Teatro communale del s. XVIII, de dimensions molt reduides, però preciós. Un teatre en actiu que manifesta l’activitat cultural de la vila.

Si veniu per aquestes contrades, no dubteu en mirar les webs del poble que creieu més petit, abandonat i retrassat del mòn, ja que la sorpresa que us portareu serà enorme. “Para muestra un botón”: www.pennasangiovanni.sinp.net, la web de l’Ajuntament de Penna San Giovanni on trobareu de tot! Fins i tot, i si teniu sort, com nosaltres ahir, on sense voler-ho vam anar de poble en poble i de festa en festa!

A Penna San Giovanni, una jornada gastronòmica amenitzada per un grup de jazz, on la cantant tenia una veu fantàstica. Sorpreses com aquestes són les que es recorden, com la que després us explicaré de San Ginesio.

Aquesta foto que ara us ensenyaré, té dos elements que m’encanten. Per un cantó, l’estètic, trobo que la parella formada per aquest xicot i la dona, asseguts i contemplant la festa i la dona dreta -segurament turista anglesa-, ens suggereixen la multicularitat i els pòsters en la part superior són els que li donen a la imatge la categoria de made in Le Marche, la versió més nostrada de la terra. Amb aquests pòsters us vull mostrar una de les característiques culturals de la zona, on anant per la carretera, a qualsevol poble, gran o petit, et trobes centenars de cartells anunciant que aquest o l’altre cantant estarà en una determinda vila els següents dies. És com si a Catalunya, trobéssim cartells del Quico Pi de la Serra, de la Marina Rossell, del Xavier Ribalta, del Toti Soler, i de tants altres cantautors, que els dies següents cantaran a les nostres nostrades viles. Podem dir que la cançó a Le Marche està vivíssima.

Un altre vila amb web impressinant és San Ginesio, que va ser l’última parada del nostre recorregut d’ahir i on, ens vàrem tornar a otorgar uns records impagables, ja que vàrem poder contemplar els aconteixements d’un dels dies de la setmana del Palio.

El poble, que està, en la seva major part, dins de l’antic Castell, fundat el 1050 d.C., estava engalanat i passejant vàrem anar a parar a una placeta on hi havia cadires i unes andromines en mig de la plaça, que ens van fer intuir que allà passaria alguna cosa en breus instants. I així va ser. El castell té quatre portes, que representen quatre barris de la vila. Entre ells competeixen per guanyar el Palio. I ahir, una cursa de relleus de 800 metres, que va guanyar la porta representada pel color blau -cada porta es representa per un escut i un color diferent-.

Els representants de cada porta surten del seu lloc d’origen, cada un amb uns tambors i la respectiva comitiva i, al final de la mateixa, els quatre atletes que representen cada barri i que competeixen per guanyar el Palio.

Totes les comitives van arribant a la plaça on es celebra la cursa. Conforme van arribant les comitives s’asseten i els tambors s’uneixen tots i toquen els seus intruments de forma incessant i contundent.

I tot seguit, els participants es concentren en el centre de la plaça i la cursa comença.

I així va anar el dia d’ahir. I el d’avui, tot seguit us l’explicarem.

Salut!

Etapa 7 – Viatge per Europa

Després d’un fantàstic matí de relaxació, on prendre el sol i banyar-nos a la piscina de la “villa” ha estat la nostre diversió paradisíaca, per la tarda hem decidit fer una excursió, aprofitant que les condicions atmosfèriques no eren del tot benignes.

A uns 70 km de Sant Angelo in Pontano, però a més d’una hora i mitja de camí, està la ciutat d’Ascoli Piceno, capital de la província del mateix nom i amb poc més de 50.000 habitants.

Totes les importants  construccions d’aquesta ciutat estan fetes amb marbre de travertino, extret de les muntanyes circundants. Es tracte d’un marbre gris fosc, que otorga als edificis un taranna ombrívol i decadent.

La Piazza del Popolo és bellíssima. En ella destaca la façana porxada d’un dels laterals, el Palau del Capità, el café -d’estil art decó- Meletti, i l’esglesia de San Francesc. En aquesta ocasió, les cerveses i la copa de Verdicchio ens han sortit per un ull de la cara, ni més ni menys que 4€ per consumició. Això si, ja ens podem riure de les tapes espanyoles! En aquesta ocasió, talls de pizza, pa amb formatge, sandwich de formatge i pernil. Realment, és una gran sopresa trobar que l’acompanyament de la beguda per alguna tapeta no és una exclusivitat espanyola.

Alhora, la Piazza on està situat el Duomo és de dimensions similars i és on hem descobert la valiosa recepte culinaria de les olives fregides i farcides amb carn, que segons ens comenta un dels viatgers, són d’alló més suculentes.

Una visita recomenable pels visitants de la regió italiana de Le Marche.

Etapa 6 bis – Viatge per Europa

Aquesta nit hem fet una excursioneta a Servigliano, on durant tota la setmana celebren una especie de festes medievals amb ferrers, trobadors i artesans de tota mena. Una festeta senzilla, però en la que participa tot el poble i on les cases estan totes engalanades d’escuts i banderes, a la manera medieval.

 

Aqusta nit, la de Sant Llorenç -on mirant al cel, si els núvols no us acompanyen, veureu estels passar- la dediquem a aquesta petita vila. Així, l’encapçalamennt del blog d’avui el dediquem al lema de la ciutat que té un mussol a l’escut, i la frase que l’acompanya, no podria estar millor trobada: Video in Nocte.

Bona nit amics.

Etapa 6 – Viatge per Europa

Reflexions en família

Hi ha una part dels viatges que no pots controlar. És diu meteorologia i estàs a la seva absoluta i plena disposició. El sol, la pluja, el vent, la boira,…, aconteixements atmosfèrics que esdevenen i que només podem acceptar i acatar.

Segur que tots vosaltres us heu malhumorat quan us heu aixecat del llit i després d’obrir la finestra us trobeu un dia plujós, amb llamps i trons que us trenca els plans previstos el dia anterior. Però tal i com us acabo de dir, davant de la situació, no ens queda res més que sotmetre’ns a les decisions meteorològiques.

Tanmateix, el mal temps -entès per nosaltres aquell en  que esdevenen fenòmens meteorològics com el vent, la pluja o la boira- ens proporciona moments fantàstics. Aquests dies no gaire apropiats per a la visita de monuments, l’excursió per senders o les rutes en BTT, són els ideals per a la reflexió, la conversa i la lectura.

Moltes vegades, durant les vacances, no parem ni un sol instant, no introduïm dins dels nostres sensors neurològics les imatges, les olors, les costums de la gent, les sensacions controvertides que copcem de cada indret. Així que us aconsello, que els dies de mal temps, la reflexió i la visualització mental de les imatges que el nostre cervell hagi memoritzat retornin per uns instants, ja sigui en la conversa amb els amics o la família, ja sigui internament, mentre escriviu unes notes d’aquest o aquell indret que us ha vingut a la memòria o, ja sigui, simplement posant nom, mentalment, a la imatge que us acaba d’advenir.

I tot això us servirà, tant per recordar amb més detall aquell magnífic monument, com per posar anècdotes a cada moment del viatge, perquè els viatges no són, que també, la visita i l’aprendre mirant, sinó l’aventura amb el que t’envolta i la relació amb aquell o aquells amb els quals has decidit fer el viatge.

En dies de pluja, reflexió segura.

Video de Le Marche – Viatge per Europa

Navegant pel youtube hem trobat aquest video on us podreu fer una idea de la bellesa que tenen aquestes contrades.